L’estètica modernista afavoreix l’aparició d’imatges insòlites. Un bon exemple és la casa del carrer Llançà, 20, coronada per aquesta immensa papallona.

El pati de la Universitat concebut com un claustre guarda belles proporcions, simplicitat i harmonia. Els arcs de mig punt, els capitells, les mènsules i les arcuacions segues son una recuperació del romànic.

Tot hi els avanços tecnològics, a l’Eixample afortunadament encara perduren botigues de caire popular com la del carboner o la granja- hort.

El Modernisme va ser un estil excitant i alegre; moltes botigues de l’Eixample ostenten en decoració aquest estil. Fleca del carrer Girona, 73.

Les àrides  i variades formes de la  “azotea” imiten siluetes fantàstiques d’un somni.

L’interior del pati de l’escala de la Casa Batlló revestit totalment de ceràmica amb formes romboïdals en relleu. El color, molt clar en la part baixa, es va enfosquint a mesura que generem altura amb l’objectiu d’evitar el reflexa de la llum.

Les xemeneies son curioses construccions de tàbics doblats de amb baldoses, revestides amb ceràmica; aquestes sembles l’antesala de la Sagrada Família.