L’Eixampe, aplicació de la Teoria General de la Urbanització, és l’aportació de Cerdà pels  problemes urbans, metropolitans i regionals del segleXXI arreu del món, perquè els seus principis són encara vàlids i les solucions han demostrat l’eficàcia suficient per a resoldre problemes de futur.   

Albert Serratosa.

Ildelfons Cerdà, enginyer de camins, autor del Pla d’Eixample de Barcelona del 1859.

Gràcies al Pla Cerdà, Barcelona no pateix els greus problemes de trànsit de Madrid.

Arquitecte Fisac

Quan Cerdà va concebre el concebre el projecte de l’Eixample, Barcelona es trobava dins el recinte emmurallat. El primer objectiu va ser higienitzar la ciutat, oferir-li condicions per abandonar el pou de la insalubritat. La qüestió era dilatar i estendre i ordenar la ciutat sobre la nova superfície. També adequar-la a les necessitats d’un trànsit que, en aquells dies, no intuïen més que uns pocs avançats.

Cerdà va posar dreta una Barcelona capaç de conjurar encara avui, a les portes de l’any 2000, els rics paralitzants de l’obsolència; capaç d’adaptar-se a les noves necessitats i de regenerar el seu teixit urbà; capaç, en definitiva, de continuar funcionant i, fins i tot, enlluernant. Si no hagués estat un científic, Cerdà se’ns apareixeria com un mag. 

 És un simbol, ni Barça, ni Sagrada Família, ni Floquet de neu: Eixample!

 Llàtzer Moix

En un moment històric de recerca de llibertats i democràcia, és un mèrit extraordinari de Cerdà haver interpretat els vertaders i profunds desigs de la comunitat i, a més,  haver posat el pensament, la imaginació i la tècnica al seu servei, per damunt de conjuntures passatgeres i de canvis estructurals. Interpretà el futur i proposà els instruments adequats per a posar les innovacions pressentides al servei d’objectius socials permanents, entre els quals destaquen la llibertat i la solidaritat.

A cada edifici, els llocs d’ús col·lectiu (entrades, escales, replans, ... ) són perfectament delimitats. Cada edifici és independent  de la resta amb ventilació, aireació i assolellament no pertorbats. La qualitat dels materials i l’aïllament garanteixen la privadesa de cada habitatge dintre del mateix bloc.

La forma i les dimensions de les vies i de les illes són

Cap

la voluntat d’assegurar la compatibilitat de sedentarisme (habitatge) i nomadisme (via pública). Un 50% de l’espai vial serà per als carruatges i l’altra meitat per als vianants i aquests tampoc no es molestaran els uns als altres.